Ada Colau reivindica la força de la comunitat, un nou model en habitatge i la cooperació municipalista

L’activista i exalcaldessa de Barcelona, Ada Colau, va ser la protagonista de l’acte “Reptes del municipalisme transformador”, celebrat aquest dijous a L’Escorxador de Vilafranca i organitzat per Vilafranca en Comú, en el marc del cicle de xerrades Un món en flames. L’acte, obert a tota la ciutadania, va comptar amb una assistència nombrosa i un ampli torn de preguntes, i es va convertir en una reflexió profunda sobre el futur de la democràcia local, l’habitatge i la força de la comunitat.

Colau va iniciar la seva intervenció fent memòria dels orígens de Barcelona en Comú, recordant que va néixer com un moviment impulsat per persones no provinents de la política institucional, però amb una clara voluntat de canvi. «Volíem transformar Barcelona des d’un projecte col·lectiu, compartit amb la ciutadania, amb valors clars i amb objectius concrets», va afirmar. Va relatar moments difícils com l’atemptat de la Rambla, que va qualificar de «duríssim a nivell personal», però també va destacar com aquell moment va mostrar la força de la ciutat: «Barcelona va demostrar que no deixaria que el seu model de vida fos trencat.»

El primer mandat va permetre demostrar la viabilitat d’un projecte popular al capdavant d’una gran ciutat, mentre que el segon mandat, segons Colau, va ser clau per consolidar polítiques estructurals en habitatge, igualtat i espai públic. Tot i això, va reconèixer que «encara queda pendent actuar sobre les estructures més profundes del sistema».

Un dels temes centrals de l’acte va ser l’habitatge. Colau va afirmar que «cal un canvi en les regles del joc» i va proposar reformes concretes, com una fiscalitat més exigent per a grans propietaris i promotors, i la necessitat de preservar el sòl i els habitatges construïts amb ajuts públics com a bé comú i no com a actiu especulatiu.

Responent preguntes del públic, va defensar el paper fonamental dels ajuntaments i va demanar més confiança per part de l’Estat: «La gestió municipal és més pròxima, coneix millor el territori i pot ser més eficient que la de les administracions superiors.»

També va proposar superar la mirada barcelonacèntrica: «Hem de deixar enrere la confrontació entre la gran ciutat i la resta del territori. Massa sovint Barcelona ha actuat amb arrogància. Ara cal construir una nova relació basada en la col·laboració i l’aprenentatge mutu. Per això són fonamentals les xarxes municipalistes.»

Colau va assenyalar que les elits polítiques i econòmiques encara avui veuen els projectes com el seu com una amenaça. «Vam ser víctimes d’atacs constants, per exemple, del Grup Godó. I en canvi, a nivell internacional ens reconeixien com a model.» Va denunciar que l’oligarquia «controla els mitjans de producció i comunicació com en el feudalisme» i que cal plantar-hi cara amb valentia: «Ja ho hem fet abans. Imaginem el que van haver d’afrontar els nostres pares i avis. Ara ens toca aixecar el cap.»

Un altre dels moments més destacats va ser la seva defensa de la crítica social i la tensió democràtica com a motor de canvi. «Que hi hagi discussió no ens ha de fer por. És bàsic. Davant dels grans especuladors o de la màfia de l’aigua, menys mal que tenim moviments socials que pressionen. Els necessitem més que mai. En canvi, als socialistes això els incomoda.»

Colau va destacar també que la participació política ha de ser central: «Tenim més força del que ens pensem. I ens han fet creure que no en tenim. Però hi ha una majoria social, arreu del món, que vol viure amb dignitat, en pau i amb justícia social. Sempre és l’hora dels Comuns.»

En una última reflexió, va apuntar que l’esquerra ha de guanyar la batalla cultural i comunicativa: «Quan la gent és protagonista, s’esvaeixen els prejudicis i les fake news es desactiven. El municipalisme és una eina molt poderosa per a això.» Finalment, va afirmar que «la dreta s’ha apropiat del concepte de llibertat, però la llibertat real és viure amb seguretat, drets i felicitat. Aquesta ha de tornar a ser la bandera de l’esquerra. I l’hem d’alçar amb creativitat, convicció i alegria.»