“Com una pel·lícula del Berlanga”

Milers de persones del servei de rodalies de Renfe van tornar a quedar atrapats aquest divendres a causa del descarrilament de l’Euromed al Prat, i una vegada més els principals afectats van ser els usuaris d’una de les línies més transitades del país, la C2, que uneix Sant Vicenç de Calders amb Barcelona. Aquesta nova incidència va ser rebuda pels usuaris amb més resignació que no pas indignació, “perquè portem mesos patint avaries i retards, i clar, justament avui, que és divendres, vigília de la revetlla de Sant Joan i que els meus fills ja no van a l’escola, no sé a l’hora que podré tornar a casa”, es queixava cínicament la Rosa.

Les seves paraules, però, cal tenir-les en compte perquè expressen un profund coneixement de la singular manera de fer i funcionar de Renfe. La Rosa, a primera hora del matí, estava convençuda que a la tarda els trens no funcionarien, com així va ser. Aquest era el seu raonament: “durant mesos no ens han dit ni ase ni bèstia, no ens han informat, ens han tractat com a un ramat, però si avui no paren de donar instruccions pels altaveus és que la cosa és greu”.

Efectivament, pels altaveus de l’estació de Vilanova i la Geltrú no van parar d’anunciar que el descarrilament de l’Euromed comportava retards i que a partir de Gavà el recorregut fins a Barcelona s’havia de fer en autocar. El tren de les vuit i deu del matí s’aturava amb 40 minuts de retard davant d’unes col·lapsades andanes. Això sí, aquesta vegada els responsables de Renfe van tenir la ocurrència de doblar el nombre de vagons per donar cabuda a tothom.

Un cop dins el tren, i amb espai per a tothom, el trajecte fins a Gavà va tenir una durada d’uns 45 minuts, és a dir, uns vint minuts més del que és habitual. De fet, el tren va funcionar correctament, i el retard s’explica perquè a Renfe van decidir que els rodalies amb destinació a Gavà pararien a totes les estacions per no deixar a ningú sense la possibilitat de poder viatjar en autocar gratuïtament.

Un formiguer

A l’estació de Gavà, a les nou del matí, regnava el caos. Milers de persones que sortien dels trens per pujar a un dels 87 autobusos llançadora habilitats expressament per a l’ocasió, i d’altres que esperaven que el tren tornés per on havia vingut, és a dir, usuaris provinents de Barcelona que es desplaçen a les comarques del Baix Llobregat, Garraf i Baix Penedès. És el cas, per exemple, de la jove Vanessa Racaj. Viu a Barcelona i treballa a Gavà, “i un trajecte que hauria de durar màxim 20 minuts s’ha convertit en un malson de dues hores!”, s’exclamava. En aquest mateix sentit s’expressava Marta Estrada, que fa el mateix recorregut que Racaj però a l’inrevés: “jo visc a Vilanova i treballo a Gavà des de fa set anys. En el meu cas el trajecte hauria de durar uns 25-30 minuts, però això ja pràcticament no passa mai”. Estrada confessa que “hi ha un altre problema, i és que Renfe s’està massificant, depèn d’on pugis ja no trobes seient i has de fer tot el trajecte a peu dret”.

Llargues cues per agafar un autobús i policies locals intentant ordenar el trànsit de passatgers i vehicles. Els que pujaven als autobusos escoltaven atentament les explicacions dels que venien de Barcelona. Els relats de Pilar Alegre i Carme Latorre són prou il·lustratius: “Jo venia del Clot, i a Sants ens van fer baixar per agafar un autobús, però ningú ens va indicar a on hi havia la parada”. Latorre va anar més lluny: “Ha estat surrealista, el xofer del bus no sabia ni on anava perquè no coneixia Gavà. Al final ens ha deixat a la primera placeta que ha trobat, força lluny de l’estació. Ara estic tan emprenyada que trucaré al meu marit perquè em porti a Cubelles i s’ha acabat el bròquil...”.

Finalment, hi ha situacions que superen l’esperpent. És el cas de la professora Rosa Cordero, que cada dia agafa el tren per donar classes a Sitges. Portava ja dues hores de retard “no només per culpa del tren, sinó perquè això dels autobusos ha estat un caos, el nostre s’ha empotrat en una rotonda com en una pel·lícula del Berlanga i ens hem quedat tirats una bona estona a l’entrada de Gavà”. Però no està ni emprenyada, perquè si no és una avaria és un descarrialment, la qüestió és que els ciutadans d’aquest país continuen resignats a la seva sort.

(Article publicat al diari AVUI)